La Senyera de la Pau

Jo sóc un fill del poble, triat avui pel poble per sostenir alta la combatent Senyera de la Pau.

He lluitat enmig de tots vosaltres. Estem lluitant junts per aconseguir la Pau. Un altre mantenia la senyera, mentre jo, com tants i tants, seguia al banderer tot brandant l’arma per la Pau. Avui em dieu que canviï l’arma per la senyera. Ho faig amb recança. És la lluita directa allò que obre el camí de la senyera. La senyera és com una victòria abans de la victòria. És un luxe distreure un home de la lluita directa, i ocupar-li les mans en sostenir un signe destinat a la victòria. És un luxe donar premis quan la batalla encara està indecisa. És un luxe fer festa quan hi ha tants motius de dol. Encara està molt lluny la victòria de la pau sobre la guerra.

No és un premi el que avui em concediu. Jo només l’acceptaré si me’l doneu com el signe d’una conjura col·lectiva. És el document d’un vot del poble per aconseguir la pau. I me’n feu dipositari per a què us el recordi i certament us el recordaré amb fets. Però us he de menester a tots vosaltres per a defensar-lo.

El compromís d’aquest pacte diu així: Lluitarem amb tota la nostra fúria per la victòria de la Pau. La victòria de la pau no serà una victòria nostra, sinó un embat encès i joiós entre els homes, entre les nacions, entre les races; on no hi hagi ni vencedors ni vençuts, ni explotadors ni explotats, ni homes cultes ni ignorants, ni sants ni pecadors. Sabem que la construcció de l’embat de la Pau, ens demana una guerra perpètua, contra el fort mentre siguem febles, i contra nosaltres mateixos quan siguem forts.

Amb aquesta condició accepto la Senyera de la Pau.

Lluís M. Xirinacs.

En resposta a la concessió del Memorial per la Pau Joan XXIII el 1973 per “la seva acció de noviolència en favor de la pau”.