Els dejunis de Gandhi

Artur Domingo Barnils

Historiador. Professor jubilat.

Estudiós de l’obra i el llegat de Gandhi. Ha escrit diversos articles i publicacions sobre Gandhi i el seu llegat i participat en simpòsiums sobre la seva obra. També ha escrit i parlat sobre la Desobediència civil no violenta i altres temes d’història, política i educació. Actualment prepara un llibre sobre l’obra i el llegat de Mohandas Gandhi.

Reviu la presentació en aquests vídeos:

Vídeo. 1a part de la xerrada

Vídeo. 2a part de la xerrada

Els dejunis de Gandhi

Gandhi va dur a terme prop d’una vintena de dejunis públics, al llarg de la seva vida. El dejuni era una part consubstancial de la seva filosofia de vida i de lluita. El va utilitzar com a eina d’autopurificació i recerca interior, però també com un mitjà d’obtenir la modificació de determinats comportaments i com una eina de transformació política i social en moments de grans convulsions a l’Índia, especialment, els darrers anys de la seva vida, per tal d’aturar els terribles enfrontaments violents entre les diverses comunitats, sobretot hindús, musulmans i sikhs. La seva idea i pràctica del dejuni no es pot dissociar de la seves concepcions d’ahimsa (no-violència) i Satya (cerca de la veritat). L’eficàcia de molts d’aquests dejunis va impressionar els seus contemporanis.

A la xerrada analitzarem els objectius i les característiques principals d’aquests dejunis, en el context de la tradició de l’Índia i de la pròpia biografia de Mahatma Gandhi.